Daniel Cidranes Rubio 

Performance

La performance art va apareixer al Voltant de la dècada de 1960 i és una forma d'Expressió artística que pot incloure acrobàcies, pintura, teatre o coreografies, música, la poesia, el vídeo entre d'altres. Aquest tipus d'esdeveniment pot ser improvisat pèls artistes, i pot o no, tenir una audiència.

Els temes amb més protagonisme al llarg de la Història han estat l'amor, la por, la soledat, la crueltat de l'ésser humà, la natura, l'evolució de l'univers ...

Intenta sorprendre el públic ja sigui per la seva temàtica o per la seva estètica. Aquest tipus d'accions estan vinculades a la improvisació, l'art conceptual i els happenings (manifestacions artístiques que contemplen la participació del públic).
 

Comissari

Persona que construeix el discurs d'una exposició d'art. En aquest context, comissariar significa  trobar la manera d'enllaçar temàticament un conjunt d'obres, o bé trobar obres que es corresponguin al tema triat.

També  és el responsable de redactar-ne les etiquetes, els escrits del catàleg, i altres continguts de suport per a l'exposició. Els comissaris poden ser membres permanents del personal, comissaris convidats o comissaris freelance treballant com a assessors.
 

Crític d'art

El crític d'art avalua una obra, habitualment a partir de valors estètics, seguint la teoria de la bellesa, i també seguint criteris morals i polítics. Es converteux en un referent per al gust del públic.

Un dels objectius de la crítica és la recerca d'una base racional per a l'apreciació de l'art.

Els artistes sovint han tingut una relació difícil amb els seus crítics. 
 

Curador

Profesional capacitat en el conjunt de sabers que possibiliten la exposició, valuació, maneig, preservació i administració de biens artístics.

Acomboiar els artistes, incitar-los a millorar i a fer el millor, federar-los en grups inusitats, sacsejar-los per a mirar d’obtenir resultats imprevistos i apassionants…
 

Happening

Produir una obra d'art que no es focalitza en objectes sinó en l'esdeveniment i la participació dels espectadors, perquè deixin de ser subjectes passius i, amb la seva activitat, arribin a un alliberament a través de l'expressió emotiva i la representació col·lectiva.

És efímer i sovint es produeix en llocs públics, com a irrupció en la quotidianitat.

Els principals referents de happenings són John Cage, Joseph Beuys, Jim Dine, Allan Kaprow, Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg, Yoko Ono, Robert Rauschenberg i Wolf Vostell.
 

Freelance

Instalació

Un treballador independent, que per compte propi  és la persona que realitza treballs propis de la seva ocupació, ofici o professió,  per a tercers que requereixen els seus serveis per a tasques determinades, que generalment li abonen la seva retribució, no en funció del temps emprat, sinó del resultat obtingut.

Una instal·lació artística és un gènere d'art contemporani on s'utilitza l'espai d'exposició per crear un ambient o una experiència global en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l'espectador. Sovint l'espectador pot transitar per l'obra o bé interaccionar amb alguns objectes o elements de tecnologia. 



Glossari d'Imatge. 
 

Fora de camp-camp

Camp: a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.​

Fora de camp: és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.
 

Encuadrament

És la composició, la forma en la qual s'ordenen els objectes vistos, dins del que  queda en un quadre.
 

Veu en off

És un recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audivisual, sense que aparegui a la pantalla.

pot equivaler al narrador omniscient de la literatura clàssica o un personatge de la trama. Pot explicar els fets des de fora de l'acció o no, ubicar la història en el temps i l'espai, donar pas als personatges, servir de transició entre les accions, expressar el discurs mental d'un personatge.
 

Leitmotiv

Figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art. Té el seu origen en la música.

usada en bandes sonores de pel·lícules​ per afegir ambientació. També un leitmotiv específic a diferents temes per indicar que pertany a un personatge important o a un grup de personatges.​ (Starwars, Tiburón, Indiana Jones)
 

Remake

Nova versió d'una película, tema musical o d'una obra teatral o literària
 

Racconto

Racconto és també un trencament en el relat tornant al passat. És una retrospectiva perllongada cap a un moment llarg del passat de la narració que es relata de manera sencera, fins i tot aportant detalls significatius. D'acord vagi passant el temps va progressant lentament de forma lineal fins arribar al moment inicial del punt de partida de la història.
 

Raccord

El raccord o continuïtat en el cinema és fonamental en la relació que s'estableix entre dos plans consecutius, o entre els plans d'una mateixa escena.​

Per exemple, pot ser que el lavabo  es rodi en una localització i que el menjador de la mateixa casa es rodi en una altra, encara que simulin ser la mateixa casa. Però hem de respectar el ràcord o continuïtat perquè l'espectador no s'adoni d'aquest "engany". Encara que dos plans estiguin rodats en diferents dies i en diferents llocs, si van seguits dins d'una seqüència, han de tenir continuïtat i que sembla que estan rodats al mateix lloc ia la mateixa hora.

Error de raccord sería quan es perd aquesta continuitat per un detall no tingut

en compte. 

 

TIPUS DE PLANS

Gran pla general (descriptiu)

Mostra un gran escenari o una gran multitud, on no es poden apreciar petits detalls sinó la situació en què succeeix la escena. Té un valor descriptiu, de presentació, també pot tenir un valor dramàtic o de solitud.  

Pla general (descriptiu)

També mostra un escenari. Ho fa des d'una posició molts més pròxima, ofereix més detall del lloc o paisatge. També pot aparèixer el subjecte o protagonista per a introduir-lo a una escena o context.

Pla sencer (descriptiu)

 Cobreix únicament i de manera completa la figura o personatge, és a dir, des del cap fins als peus.

Pla americà (narratiu)

Apareix quan als  vaquers i era important enregistrar les armes que portaven a la alçada de la cintura. Per això rep també el nom de tres quarts, perquè enregistra tres quarts de la figura humana, des del cap fins als genolls.

Pla mitjà (narratiu)

Enquadra des del cap fins a la cintura. És el pla i la distància que s’ajusta més a allò que veiem al parlar amb una altra persona

Primer pla (expressiu)

 Del cap fins a les espatlles, donant importància a l'expressió del personatge

Primeríssim primer pla (expressiu)

Una part reduïda del personatge com pot ser la cara, la mà, els ulls... de manera que es pugui apreciar en tot detall.

Pla detall (expressiu)

molt apropat d’una acció o objecte, que s’utilitza quan volem que no passi desapercebut. S’utilitza per a donar importància a alguna cosa de manera que doni sentit o complementi la trama.

Pla seqüència

És la realització d'una presa sense talls durant un temps bastant llarg.Es pot utilitzar per a un efecte dramàtic i narratiu si es fa correctament.

No s'utilitza habitualment ja que s'han de coordinar un gran nombre d'elements, i si hi ha algun error, s'ha de començar de nou. 
 

ANGULACIÓ

Inclinació de la càmera, és la diferència de nivell que hi ha entre la càmera fotogràfica o de vídeo i allò fotografiat. Altera l'enquadrament, deforma les proporcions i  el missatge que es transmet a l'espectador.

Angle frontal 

La càmera queda perpendicular al personatge,  es forma una línia imaginaria recte que uneix els ulls del personatge  amb la lent de la càmera.

Angle picat

La càmera es situa per sobre de l’objecte o personatge, apuntant cap el terra. Aquest, adopta unes dimensions més petites -> sensació d'inferioritat, inseguretat o humiliació.

També  per a representar amb més detall paisatges o multituds.

Quan aquest adopta un angle totalment perpendicular a l’eix horitzontal és un angle zenital.

Angle contrapicat

La càmera està situada per sota el personatge i mira cap al cel, allò representat s’allarga i engrandeix ->  sensació de superioritat, seguretat i poder.

Si aquest forma un angle de noranta graus amb l’horitzontal és un angle nadir.

Angle aberrant

La càmera s’inclina cap a un costat, veiem la imatge torta. Això transmet inestabilitat o inquietud, ja que ens dóna més sensació de moviment al no estar estàtica. 

Càmara objectiva-subjectiva

Càmera objectiva és una tècnica per la qual aquesta sembla ser espectadora objectiva de l'escena.

​

Càmera subjectiva és tècnica amb la qual es suggereix el punt de vista d'un personatge concret . La càmera pot angularse o inclinar-se per suggerir la perspectiva del personatge Ens mostra el que veu el subjecte, com si la càmera estigués en els seus ulls. S'intenta ficar a l'espectador, en la pell del subjecte.

​

Pla objectual: El punt de vista és des d'un objecte.

​

 

MOVIMENTS DE CÀMERA

Zoom

Efecte d'apropament o allunyament de la imatge obtingut mitjançant un objectiu de distància focal variable, que manté enfocada la imatge en variar la distància focal. 

Panoràmica

Moviment d'imatge que consisteix en fer rotar la càmera sobre el seu propi eix sense moure-la de lloc. Acostuma a realitzar-se muntant la càmera sobre un trípode o fent-la rotar directament a mà. Una panoràmica sempre ha de començar en un enquadrament fix i acabar en un altre de diferent, de manera que quedin tres plans: enquadrament fix 1, panoràmica i enquadrament fix 2.

Travelling

Moviment de la càmera que implica un desplaçament de l'eix de l'aparell. El tràveling s'acostuma a utilitzar per a elaborar plans seqüència. Tipus:​

​

• Travelling frontal: 

• Travelling lateral: 

• Travelling circular: descriuen 360 graus al voltant del motiu.

• Travelling vertical: la càmera puja o baixa acompanyant el subjecte

Efecte vèrtic/travelling compensat

Consisteix a combinar un zoom enrere amb un travelling endavant, o al revés. En compensar els dos efectes, l'objecte principal manté la mateixa mida en l'enquadrament, i només canvia la perspectiva amb la qual es veu el fons.

Càmera en mà

On els mètodes d'imatge estable estan  prescindits a propòsit. La càmera està sostinguda a la mà, o té l'aparença d'estar-ho.

Suggereix una filmació no assajada i no preparada de realitat, i pot proporcionar una sensació de dinamisme, immersió, inestabilitat i nerviosisme.

 

ALTRES TÈCNIQUES

Elipsis

Una el·lipsi és ometre petits temps entre accions, fent un salt en el temps o en l'espai. Es realitza per ometre o eliminar determinat temps natural que no aporta res interessant a la narració audiovisual L'espectador no perd la continuïtat de la seqüència encara que s'hagin eliminat els passos intermedis.

​

Flashback

El flashback és una tècnica narrativa que consisteix a interrompre la narració intercalant-la amb un salt al passat. És un retorn al passat però ha de ser ràpit i sobtat, i després torna al present. 



Glossari de publicitat

Advergaming

És la pràctica d'utiltzar videojocs per publicitar una marca, producte, organització o idea.  Es crea expressament un joc per a una empresa partint del producte o de la marca com a element central del joc fent que el producte o el logotip siguin el centre al voltant de la qual es construirà l’acció.

Codi ètic

És un recull d'un conjunt més o menys ampli de criteris amb normes i valors, que formulen i assumeixen aquells que fan correctament una activitat professional. S'ocupen dels aspectes ètics de l'exercici de la professió que regulen. 

Codi ètic

És un recull d'un conjunt més o menys ampli de criteris amb normes i valors, que formulen i assumeixen aquells que fan correctament una activitat professional. S'ocupen dels aspectes ètics de l'exercici de la professió que regulen. 

Condumidor potencial

Són aquelles persones, empreses o organitzacions que encara no realitzen compres a una certa companyia però que són considerats com a possibles clients en el futur ja que disposen dels recursos econòmics i del perfil adequat.

Crear necessitats

Es defineix una necessitat com aquellas aspiracions per part dels consumidors, per tant, aquells punts a satisfer per part de les empreses mitjançant el l'oferiment dels seus productes al mercat.

Emplaçament

L'emplaçament publicitari és una tècnica publicitària que consisteix a inserir un determinat producte o marca en el context del guió d'una determinada pel·lícula, programa, sèrie, videoclip…

Eslògan

Frase publicitària és una frase curta, impactant i fàcil de recordar que trobem en els textos publicitaris i que resumeix el missatge que es vol fer arribar al públic, una frase identificativa. 

Espot

És un espai publicitari breu, propi de la ràdio i dels mitjans de comunicació audiovisuals que, en poc temps, ha de comunicar un missatge. Una de les seves funcions principals és la persuasió. 

Graella de programació

És la disposició en el temps dels programes de canal de televisió o una emissora de ràdio. Indica l’hora d'inici i final de cada programa. Aquesta té un horari d’emissió clau, denominat  "prime-time", que es el de major audiència.

In-game

És l'ús que es fa de la publicitat dins dels videojocs. Això dóna un estat de record de la marca.  Per exemple,  els anuncis inserits en un videojoc de futbol de tipus Fifa, als que es troben a les tanques de l'estadi  la publicitat de marques reals, que paguen per aparèixer. 

Jingle

És un efecte sonor curt que consisteix només en un eslògan o una melodia. És l'element principal de la puntuació radiofònica. L'eficàcia d'un jingle és essencial ja que ha de ser grabat en la memòria de qui ho escolta, ha de ser clar, curt i fàcilment identificable, per poder-se distingir aviat.

Logotip

És un signe gràfic, distintiu o emblema utilitzat per entitats comercials, organitzacions o individus per facilitar o promoure el reconeixement d'un producte, servei o empresa. És un dels elements que constitueixen la identitat gràfica d'una marca. Quan un logotip només disposa de tipografia rep el nom de monograma.

​Màrqueting

És un procés de planificació del producte, preu, distribució i promoció de béns, serveis o idees, i l'execució i control d'aquesta planificació perquè el l'intercanvi sigui bó tant per al consumidor com per l'empresa o organització. 

Planner

És un element important de l'equip. És el representant del consumidor en l'agència del desenvolupament estratègic, garanteix una publicitat eficaç,  treball orientat a la creativitat i una estudiada estratègia, serveix com a suport a la consecució de nous negocis i fa que una campanya de màrqueting sigui tot el efectiva possible.

Publicitat agressiva

Publicitar mitjançant assetjament ( realitzar visites al domicili d'una persona, ignorant la petició que abandoni casa seva, realitzar propostes no desitjades i reiterades per telèfon, fax, correu electrònic...), coacció (Fer creure a la persona consumidora que no pot abandonar l'establiment fins a haver contractat el producte o servei) o influència indeguda altera la llibertat d'elecció o conducta de les persones. 

Publicitat emocional

Publicitat per provocar emocions al públic objectiu per generar afecte cap a la marca. Aquesta causa que l'audiència es senti commoguda i en molts casos que adquireixi aquest producte per poder repetir l'experiència que ha sentir al veure aquest anunci.

Segmentar

Analitzar i identificar els perfils de grups de consumidors que poden necessitar diferents productes o diferents estratègies de màrqueting​. Permet a les empreses a base d'anàlisi de la informació, donar resposta a una sèrie de preguntes necessàries per poder planificar i adoptar decisions amb la mínima incertesa possible.

Target

Públic objectiu al qual estan dirigits els productes i la publicitat d'una campanya de marketig. La paraula targetsignifica en espanyol 'objectiu', 'blanc' o 'meta'. És el destinatari ideal per al qual està concebut un producte.

​