Daniel Cidranes Rubio
ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA YESTERDAY
Fitxa tècnica:
Títol: Yesterday
Nacionalitat: Regne Unit
Any de producció: 2018
Empresa productora: Working Title Films
Distribució: Universal Studios
Director: Danny Boyle
Productors: Bernie Bellew, Tim Bevan, Danny Boyle, Richard Curtis, Eric Fellner, Matthew James Wikinson
Guió: Richard Curtis
Música: Daniel Permberton
Estrena: 28 de juny de 2019
Gènere: Musical, comedia, drama i ucronia (caracteritza perquè la trama transcorre en un món desenvolupat a partir d'un punt en el passat en el qual algun esdeveniment va succeir de forma diferent a com va passar en realitat)
Duració: 116 minuts
Sinopsis: Jack Malik és un jove músic la carrera només sap de fracassos, i que per guanyar-se la vida treballa com a reposador en uns magatzems. Fins que un dia, després d'un accident i una apagada elèctrica a nivell mundial, s'assabenta que el quartet de Liverpool, The Beatles, ha desaparegut per complet de la història i de la faç de la terra: ningú recorda els seus temes, ni a seus integrants i ni tan sols existeix cap informació a internet. Tots desconeixen ara a el grup musical més cèlebre de el segle XX. Tots menys Jack, qui a més és l'únic que interpreta les seves cançons.
Una situació inexplicable, però a el qual el protagonista decideix treure-li profit, fent passar les composicions dels Beatles com si fossin seves, i així poder crear per fi una reeixida carrera de músic. Malik, sorprès, veu com la seva vida dóna un gir espectacular, de ser un artista frustrat a un avassallador fenomen musical a tot el planeta, en l'era de YouTube i xarxes socials, emprenent gires multitudinàries i aconseguint la idolatria de milions de persones.
No obstant això, enmig de tota aquesta bogeria, Jack es veu enfrontat a conflictes amb la indústria musical i alguns problemes sentimentals, sobretot quan Ellie, la seva amiga -i primera manager li confessa que està enamorada d'ell. És a partir d'aquí que el protagonista haurà d'optar entre l'amor i l'èxit.
Context: La pel·lícula està feta i ambientada en el present però el tema principal és de la música del segle XX.
El segle XX es caracteritza per:
Ciència i tecnologia: teoria de la relativitat, la mecànica quàntica, exploració de l'espai, l'home a la lluna, televisió, telèfon, informàtica, internet i descobriment de la penicil·lina.
Guerres i política: Revolució d'Octubre i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (1917). Altres revolucions comunistes a la Xina (1949) i a Cuba (1959), Primera Guerra Mundial (1914 - 1918), Guerra Civil espanyola (1936 - 1939) i subsegüent dictadura denominada franquisme (1939-1975), Segona Guerra Mundial (1939 - 1945), Descolonització d'Àfrica, Conflicte araboisraelià, Guerra del Vietnam (1954-1975), Transició democràtica a Espanya a partir del 1975. Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els estatuts d'autonomia (Catalunya (1979), País Valencià (1982), Balears (1983) ), Unió Europea, Caiguda de l'URSS i règims afins a l'Europa de l'Est, reunificació d'Alemanya, Guerra del Golf (1991), Guerra dels Balcans (1991-2001).
Desastres: Epidèmia de grip de 1918, Desastre nuclear de Txernòbil, La Sida causa milions de morts, Tot i les millores tecnològiques, en començar el segle XXI, gran part de la humanitat continua vivint en la pobresa.
Esteriotips de la pel·lícula
Noi, noia que es coneixen i s'enamoren.
Noia guapa, moderna que està amb un noi però acaba ajuntant-se amb el protagonista.
Manager que vol canviar l'aparença del cantant.
També trenca esteriotips posant un home "normal" d'origen indi que es fa famós per la seva veu.
Sortida al festival Panoràmic
Dijous 24 de novembre els alumnes de batxillerat artístic vam visitar el panoramic, un festival granolleri amb iniciativa d'Albert Gusi i Fidel Balaguer que "explora la relació entre el cinema i la fotografia" segons la pàgina web d'aquesta.
Aquest any la Roca Umbert ha acollit per tercer any el festival panoramic en la
seva tercera edició que, com a novetat, ha ocupat per primer any també el cinema Edison, el Museu de la tela i el de Granollers. Cada any el festival utilitza un tema com a fil conductor entre les obres dels diferents artistes i enguany aquest ha estat l’arribada a la lluna .
La Roca Umbert ha estat durant l'últim segle un espai que ha acollit diferents generacions de granollerins, al 1904 va començar a construir-se el que seria una fàbrica tèxtil que va donar feina directa o indirectament a molta gent de la ciutat. La meva àvia treballava cuidant els fills de les treballadores de la fàbrica a la cuna i, com ella, moltes persones recorden d’una manera molt diferent aquest espai de la capital vallesana. Actualment la Roca Umbert és un espai d’arts que ha vist néixer una gran part dels projectes culturals de la ciutat; a l’anomenada fàbrica de les arts hi podem trobar espais de teatre, dansa, exposicions i la biblioteca. A més, aquest espai és la casa dels castellers de Granollers ( Els Xics) i les colles de la festa major, el lloc on es duen a terme assajos de tot tipus de colles com els diables o el ball de gitanes. Per tot això i per la seva situació cèntrica, la Roca Umbert ha esdevingut un espai indispensable per a les trobades socials dels Granollerins i un lloc immillorable per a exposar. Durant el panoràmic es van ocupar diferents espais d’aquesta fàbrica de les arts:
1: La tèrmica:
El primer espai que vam visitar va estar la tèrmica, on es podia veure l’exposició Transelenita de Marcel·lí Antúnez. Crec que aquesta mostra artística es veia realçada pel fet que l’espai mantingui la seva aparença industrial i va ser una de les més comentades amb els companys ja que tenia espais interactius. Es basava en 4 videos i es podia participar en dos d’ells, en el primer havies de posar ell cap dins d’una capsa i una càmera el capturava de manera que més tard apareixies al audiovisual projectat posant cara a personatges d’allò més peculiars. Al segon vídeo interactiu hi havia uns micròfons que realitzaven la gravació al ritme de la teva veu, la temàtica del vídeo era bastant morbosa i a mi em va incomodar una mica.
2: Sala dents de serra:
Al centre d’aquesta sala hi havia desenes de llibres de la temàtica de l’exposició tots acompanyats d’uns guants per a no malmetre el material, la guia va explicar-nos que havien portat els llibres amb ajuda d’una col·laboració amb una fundació internacional i que, gràcies a això, trobàvem exemplars en castellà, italià, francès o anglès.
A les parets de la sala hi havia imatges en relació a la lluna disposades de manera espaiada. A mi personalment no em va agradar la distribució de l’espai, és un tema que ha inspirat centenars de creacions artístiques arreu del món ja que més enllà d’un esdeveniment històric va ser molt popular i la sala no ho reflexava.
3: Espai d’arts:
En aquest espai vam veure un video realitzar per Enric Mauri on es mostrava opinions trobades a la xarxa respecte l’arribada de l’home a la lluna, posant sobre la taula la possibilitat que mai no s’hi arribés a anar. Després de visionar l’audiovisual vam fer un debat conduït per Mauri que va treure opinions molt diverses i que vam seguir durant dies amb els companys i inclús a classe amb el Gregori.