Resenya. Visita al MEAM.

Oriol Maspons Casades

Barcelona, ​​22 de novembre de 1928-12 d'agost de 2013

Va ser un fotògraf español.De família burgesa, treballava a París, on va viure fins 1957 freqüentant el club 30 x 40. Va col·laborar com a corresponsal de la revista Art Fotogràfic per a la qual va entrevistar als grans fotògrafs del moment.

El 1958 va fer el pas de professionalitzar-se com a fotògraf. El 1956 va entrar a formar part del consell editorial de la revista AFAL. Oriol criticava durament la fotografia que es practicava en les agrupacions fotogràfiques, d'índole pictorialista, ja fos moderna o conservadora, que es feia amb l'únic objectiu d'aconseguir guardons en els salons fotogràfics. La seva fotografia de reportatge estava associada a l'estil del desenvolupat pels fotògrafs de l'Agència Magnum. Col·labora en les revistes gràfiques més importants del moment com Gaceta Ilustrada, Paris Match, Elle, Interviu i Boccacio.

Va realitzar nombroses exposicions i algunes de les seves fotos estan exposades al MoMA, tot i que al MNAC hi ha més de 1500 fotografies seves. Va dur a terme la il·lustració de portades de llibres i discos durant les dècades 1970 i 1980. Link a l'exposició del museu: https://www.museunacional.cat/ca/oriol-maspons-la-fotografia-util

El Víviora

Va ser una revista d'historietes espanyola, de periodicitat mensual i editada per La Cúpula. Va començar a publicar-se al desembre de 1979 i va desaparèixer al gener de 2005, després d'un total de 300 números i diversos especials. Ha estat la més longeva de totes les revistes de l'anomenat boom del còmic adult a Espanya, va ser una de les més influents, a canalitzar "per les vies comercials dels còmics alternatius posant-los a l'abast de tots" i convertir-se en la principal representant de l'anomenada línia chunga.

Va néixer el 1979, a instàncies de l'editor Josep Maria Berenguer i amb el suport econòmic de Josep Toutain, venint a satisfer la demanda dels lectors de les antigues publicacions underground de mitjans dels anys 70.

En origen, va recollir a una sèrie d'autors que s'havien iniciat en aquest món underground, com van ser: Gallardo, Mediavilla, Max, Montesol, Martí, Nazario, Alfredo Pons, Roger i Sento.

El tiratge del primer número, segons l'editor, va ser de 24.000 exemplars; en els mesos successius les vendes van anar creixent i, en el seu millor moment, la revista va aconseguir -segons alguns comentaristas- tirades d'uns 80.000 exemplars.

Link a l'exposició del museu: https://www.museunacional.cat/ca/el-vibora-comix-contracultural

Antoni Fabrés

Barcelona, ​​1854 - Roma al 1938.

En 1867 obté una medalla i ingressa a l'Escola Llotja

de Barcelona on va estudiar escultura. va ser pensionat a Roma, on aviat va deixar de realitzar escultures i va consolidar el seu mestratge en la pintura gairebé exclusivament. La popularitat que havia guanyat durant la seva dècada a Itàlia el va ajudar a obrir un estudi gran on podria crear escenes complexes per a les classes altes. El seu prestigi internacional va

augmentar, gràcies al suport del seu marxant Adolphe Goupil i els nombrosos premis guanyats.

Fabrés va ser reconegut a tot arreu on va viatjar. Va ser aclamat a Barcelona, ​​Londres, París, Viena i Lió. Al final de la seva vida va ser tractat desafortunadament quan el 1926 va decidir donar una gran quantitat dels seus treballs al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona. A canvi d'aquesta generosa donació va demanar al Museu que a un passadís li fos donat el seu nom, però el museu mai va construir aquell passadís i encara que ell va protestar diverses vegades, mai van complir el promès.

Link a l'exposició del museu: https://www.museunacional.cat/ca/antoni-fabres-0